La Covid-19 ha revelat la inseguretat davant el virus de moltes persones sense llar o que viuen en infrahabitatges insalubres. Unes 800.000 llars i 2,1 milions de persones pateixen situacions d’inseguretat en l’habitatge a Espanya.
No tenir casa mata. La celebració, en ple impacte social i sanitari de la pandèmia, del Dia de Persones Sense Llar, que es convoca el 25 d’octubre, ha mostrat la realitat de moltes persones sense llar o de persones que viuen en infrahabitatges, llocs poc salubres i dignes per poder viure amb certa seguretat i per als que és una utopia poder adoptar les mesures de prevenció decretades per les administracions.
En aquest escenari d’extrema vulnerabilitat d’aquestes persones davant el virus, les entitats que impulsen la Campanya de Persones Sense Llar – Caritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial ia favor de les Persones Sense Llar de Bilbao) – han triat un missatge d’impacte per denunciar aquesta situació.
“No tenir casa MATA”
Amb el contundent lema “NO TENIR CASA MATA”, es vol cridar l’atenció dels poders públics i de la ciutadania sobre els efectes que la manca d’un habitatge adequat suposa per a milers de persones i famílies al nostre país, on s’estima que prop de 800.000 llars i 2,1 milions de persones pateixen situacions d’inseguretat en l’habitatge (VIII Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya).
Càritas coneix de primera mà aquestes situacions de precarietat extrema gràcies a la feina d’acollida i suport que s’ofereix anualment a les gairebé 40.000 les persones en situació de sense llar acompanyades des dels projectes desenvolupats a tot el país pel conjunt de la Confederació.
Aquest any es fa un pas més en la reivindicació que les entitats promotores de la jornada es ve impulsant en els últims anys per exigir que es garanteixi el dret humà a l’habitatge i apel·lar a el conjunt de la societat a preguntar-se com se senten sense habitatge i sense protecció les persones sense llar.
“No tenir casa -explica Enrique Domínguez, responsable de el Programa de Gent sense llar de Càritas– impedeix tenir una llar, unes relacions socials normalitzades, un espai bàsic de protecció, a més de suposar un seriós impacte en la salut física i mental”. “Afecta els somnis, les oportunitats, la confiança i la salut d’aquestes persones, i, per tant, als seus drets. D’aquí que diguem que ‘no tenir casa mata’ “, afegeix.
En un context en què “l’habitatge s’ha convertit en la primera línia de defensa davant el coronavirus”, com assenyala Leilani Farha, Relatora de l’ONU per un habitatge adequat, les mesures dirigides a la població per afrontar el coronavirus, com augmentar la higiene, quedar-se a casa o el distanciament social estricte, no són realistes ni possibles per a les persones que viuen al carrer.
Aquestes dificultats són especialment greus en un país com Espanya, que no disposa d’un parc d’habitatge social de lloguer adequat: únicament compta amb prop de 275.000 habitatges d’aquest tipus, la qual cosa suposa tan sols el 1,5% del parc d’habitatges principals ( dades de l’Informe de la Defensoria de el Poble “l’habitatge protegit i el lloguer social a Espanya 2019”).
A això s’hi suma el fet que, segons l’estudi realitzat a la “Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020”, l’esperança de vida de les persones sense llar està entre 42-52 anys, el que són uns 30 anys menys que la població general.
algunes propostes
Davant l’agreujament de la vulneració el dret humà a l’habitatge en temps de la Covid-19, en un temps de crisi extraordinari on alguns drets es fragilitzen encara més, Càritas llança propostes concretes per avançar en un escenari de reconstrucció social que tingui especialment en compte a les persones sense llar.
- És urgent una llei estatal de garantia d’accés a l’habitatge on s’incloguin totes les situacions d’exclusió residència i sensellarisme.
- Cal incrementar l’esforç realitzat per l’Administració pública en matèria de rehabilitació i manteniment de el parc d’habitatges, i promoció d’habitatge de lloguer social de forma preferencial.
- Definir i implementar una estratègia específica de lluita contra l’exclusió residencial / sense llar, basada en un enfocament del dret humà a l’habitatge amb dotació pressupostària adequada i recolzada en la coparticipació dels diferents nivells administratius i administracions.
- Continuar amb la mesura extraordinària de paralització de desnonaments i desallotjaments sense vivenda alternativa en habitatge habitual en lloguer. Segons dades de el Consell General de Poder Judicial, el 2019 a Espanya es van realitzar 54.006 desnonaments; tot i que les xifres suposen un 9,5% menys que el 2018, segueixen reflectint una realitat dramàtica: gairebé 150 desnonaments diaris, 6 cada hora.
Demandes
Juntament amb aquestes propostes, en el marc de la Campanya de Persones Sense Llar es demanda a les administracions públiques que garanteixin una vida digna per a tothom, recordant que l’habitatge és la primera barrera de protecció per preservar la salut, la vida i la dignitat. Al mateix temps, es llança una crida a la sensibilitat i veracitat dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar sobre la situació real en què viuen les persones sense llar.
I al conjunt de la societat, les entitats convocants de la Jornada conviden a promoure i participar en espais de treball en xarxa amb altres entitats socials, i a vetllar per un sistema de protecció social fort que faciliti els processos d’inclusió, a més “d’avançar cap a una societat de les cures en la que com a comunitat recuperem com a valor principal la solidaritat, la justícia i l’empatia”.
Mobilitzacions on line
Donada l’excepcionalitat de la situació sociosanitària, enguany es restringiran a l’màxim els actes de mobilització ciutadana en els espais urbans, com en anys precedents. I s’impulsaran accions on line en xarxes socials sota el hashtag #notenercasamata que donin el protagonisme a causa de les persones participants en els programes i recursos de les entitats socials.
La majoria d’esdeveniments programats tindran lloc el dijous 22 d’octubre, on està previst procedir a la lectura de l’Manifest preparat per a la jornada d’aquest any.
