Un repte per a les Càritas de les nostres comunitats és el d’esdevenir acollidores, que les persones a les quals atenem no només siguin tingudes en compte en les seves necessitats materials, sinó que tots i cadascun dels membres d’una comunitat tenim necessitat de ser escoltats, de ser tinguts en compte. Acompanyar en el seu sentit més pregon vol dir ser companys de camí.
Habitualment no ens ho demanen directament, però quan hom s’adreça a Càritas s’espera ser mereixedor de confiança, es vol dipositar, compartir amb algú les pròpies dificultats o problemes no només per trobar-hi solucions de forma conjunta, sinó perquè compartint allò que ens preocupa ja ens permet sentir-nos més forts.
És així com s’enforteixen les comunitats, com ens enfortim tots plegats.
punts d’acollida
persones a qui hem ajudat a cobrir les necessitats bàsiques
