“L’Església pel Treball Decent” denuncia l’impacte que la precarietat laboral té en la joventut, les famílies i les persones grans.
Durant la setmana de l’1 de maig, en motiu del dia de les persones treballadores, les entitats que conformen ‘Església Pel treball Decent’ exigim l’eradicació de “la xacra de la precarietat laboral que caracteritza l’actual sistema de relacions laborals i que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seves famílies“.
Per segon any consecutiu, Caritas, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Pau, la Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i la Joventut Obrera Cristiana (JOC ) elaborem conjuntament el manifest ‘Priorizando a las personas, descartamos la indecente precariedad’, i emfatitzem que el treball decent és un element ineludible per la cohesió i la justícia social, a l’hora que forma part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Les entitats d’Església denunciem els efectes crítics que la precarietat laboral té en “la joventut enfonsada en una pobresa crònica que els impossibilita un projecte de vida”, en les “famílies a qui les necessitats bàsiques queden sense assegurar o sense cobrir, com són el sostre, llum, menjar, roba o medicaments” i en les” persones grans que pateixen una vellesa sense qualitat degut a unes pensions indignes”. Situacions d’Indecent precarietat reflectides en els índex de:
- Atur. 3.304.300 persones aturades i sense possibilitat de treballar (EPA 2018).
- Qualitat de l’ocupació. La taxa de temporalitat és del 26,86% (EPA 2018). El treball a temps parcial involuntari és del 58%; 58,2% en homes; 68,5% en dones (EPA 2017).
- Pobresa laboral. Un total de 12.338.187 persones, el 26,6% de la població està en risc de pobresa i / o exclusió social. El 14,1% de les persones ocupades són persones treballadores pobres. (Informe AROPE, EAPN, 2018)
- Hores extres. Es realitzen 7 milions d’hores extres a la setmana, de les que 3 milions no cobren. 364.400 treballadors treballen hores de més sense cobrar-les i altres 415.400 els que les fan cobrant. (CCOO, EPA 2018)
- Xarxes de protecció. La taxa de cobertura de persones sense feina i amb prestacions és del 61%. 1,39 milions de persones no tenen treball ni prestació social (SPEE, 2019.04.02). 2.835.000 pensionistes (el 29,6%) tenen una pensió per sota del llindar de pobresa (609 € / mes). Més de 1,5 milions de pensionistes (15%) tenen un import mensual d’entre 609 € i 650 €. (Informe AROPE, EAPN, 2018)
Salaris. El salari mitjà anual de les dones va ser de 20.131,41 euros, mentre que el dels homes va ser de 25.924,43 euros al 2016. El sou més freqüent es va situar al voltant de 16.497,40 euros (INE 2018). - Seguretat i salut laboral. El nombre d’accidents de treball amb baixa al 2018 va ser 47.435. Dels accidents en jornada amb baixa, se’n van produir 297 de greus i 37 van ser accidents mortals. El nombre total d’accidents de treball amb baixa in itinere va ser 6.135, dels quals el 44% (2.729) van afectar a homes, mentre que el 56% restant (3.406) van afectar a dones. Per gravetat, 73 van ser accidents in itinere greus i 7 accidents in itinere mortals. (MITRAMISS, avanç 2019)
- Participació dels treballadors. El 51,3% dels assalariats no té representant sindical a l’empresa (Enquesta de Condicions de Treball. 6a EWCS, 2015. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball).
- Descans. El 22,4% dels ocupats treballa més de 40 hores a la setmana. El 33% treballa en diumenge, una o més vegades al mes. El 24,6% té un horari que no s’adapta als seus compromisos familiars i personals (Ibidem).
Davant d’aquestes dades que fan evident la Indecent precarietat, recalquem que “el treball és essencial per a la vida de les persones perquè ajuda a construir la nostra humanitat“, i exigim “a polítics, governants i poders econòmics, uns drets que són bàsics per a la construcció d’una societat enfocada al bé comú“.
Per assolir-ho proposem, recollint un dels focus assenyalats per l’Organització Internacional del Treball amb motiu de la celebració del seu centenari, “un programa centrat en les persones i basat en la inversió en les capacitats dels individus, les institucions laborals i en el treball decent i sostenible”:
- Que es situï a la persona al centre de la vida política, de les relacions laborals i del treball, per tal d’abordar la indecent precarietat que descarta a milions de persones a l’accés a un treball decent, i de facilitar el diàleg social entre els governs i les organitzacions de treballadors i treballadores, empresariat i agents socials.
- Que els poders públics facin efectiu el dret a un treball digne per a tothom, ja que el treball és expressió de la pròpia dignitat.
- Que es reconegui social i jurídicament el treball de cures, basat en un plantejament nou de polítiques socials, de gènere i educatives que faciliti una prestació de les cures compartida per homes i dones.
- Que es promoguin unes condicions laborals que garanteixin la integritat física i psíquica de la persona, i la seva protecció social, perquè no hi hagi ni una persona morta més per accident de treball.
En el marc de l’1 de maig, les entitats que liderem ‘Església pel Treball Decent’ hem convocat una atapeïda agenda d’activitats de mobilització pública per exigir, de la mà de les organitzacions sindicals, un treball decent d’acord amb la dignitat de totes les persones.
