En motiu de la festivitat de Corpus, Mn. Ramon Bosch adreça a les comunitat parroquials una reflexió sobre com hauriem de plantejar el servei de la caritat en el context actual.
PLOU SOBRE MULLAT
Reguerots i ferides.
En la diada solemne del Corpus el cos ferit de Jesús es fa sagrament de Salvació: el sofriment consolador de la creu es fa presència viva que alimenta la fe i és bàlsam per al cor ferit. Les injustes ferides de Jesús, embolcallades amb l’ungüent de l’amor fan bé a qui les contempla i les fa seves.
A la seva primera carta, l’apòstol Pere ens relata: “Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts als pecats, visquéssim com a justos. Ell, amb les seves ferides, us curava” (2,24)
La crisi sanitària de la COVID19, amb la conseqüent crisi econòmica i social, fa ploure sobre mullat en aquelles persones i situacions que encara estaven mirant de refer-se de l’anterior crisi econòmica. Quan els aiguats son massa forts i continuats fan reguerots profunds a la terra molla i estovada: l’aigua que hauria de fer germinar la vida en la terra, la fereix, arrossegant fins i tot els nutrients mínims.
La crisi sanitària que ha ferits tantes vides fins a la malaltia i la mort, s’obre a una societat que ha quedat de nou ferida per la pobresa i, en el seu rerefons de sempre, per múltiples diferències i injustícies: la pluja aparentment bonica de discursos que no sempre son fàcils de discernir en la seva autenticitat, no aturen les aigües de sofriment de moltes persones que veuen un futur sense sortides: l’aigua del sofriment que fereix fins a arrossegar les oportunitats, les sortides creatives, i, malauradament, el pitjor , l’esperança que dona força per seguir lluitant.
Amb tota la societat compartim l’afany de generositat de tantes persones bones que des de llocs institucionals o humils de cada llar, s’acosten al sofrent per amorosir les seves ferides amb el que tenen a mà, com el Samarità amb l’oli i el vi que duia a la cavalcadura.
Com a cristians aquest Corpus tornem a contemplar el Cos Ferit, Partit i Lliurat de Jesús: tenim coses a compartir amb els nostres germans i germanes sofrents, però sobretot cal que sentim aquestes ferides en nosaltres, estimant profundament, perquè, per davant de les accions, de les coses, dels plans, hi vagi el nostre amor guaridor, que no s’avergonyeix de mirar a la cara; que acull sense judicar; que no llegeix estadístiques fredes, sinó que es troba despulladament amb un germà que li reclama el cor.
No veiem estómacs que alimentem, sinó persones amb qui compartim el nostre propi aliment; no veiem cossos mancats de vestit, sinó homes i dones que lluiten, a vegades d’esma; no ensenyem coses a infants, sinó que acollim infants que necessiten el testimoni d’un mon adult generós i fratern; no fem lloc a estrangers, sinó que els recordem que al nostre costat hi tenen el lloc que els és propi.
Davant, en la caritat, no hi tenim reguerots de pluja sobre mullat: hi tenim solament uns germans, sense cap mes adjectiu… només estimant-los trobarem el propi goig, perquè si el goig no es per a tots, no satisfà del tot ningú; només estimant-los podrem contemplar, sense fondre’ns de vergonya el rostre del Pare de misericòrdia, per a qui tots som fills i filles; només estimant-los podrem sostenir la mirada al Cos de Crist, pa dels pobres, Germà de tots.
Mn. Ramon M. Bosch
Delegat Episcopal de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
