Corpus és un moment central per Càritas, enguany degut a la crisi de la COVID-19, les celebracions seran ben diferents. Igualment des de Càritas volem apropar i donar veu a la situació de les persones més vulnerables, també amb aquestes paraules de Ramon E. Carbonell, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.
Si prenem com a referència la paràbola del bon samarità, inspiradora pel mateix Benet XVI a “Deus Caritas Est” de l’acció en la caritat des de l’església en relació als ferits de la nostra societat, els pobres, els vulnerables i els exclosos socials, m’atreveixo a dir que molt probablement hem viscut sempre situant-nos en el paper del samarità. Podem donar gràcies a Déu que sigui així, que puguem gaudir nosaltres i els nostres del benestar necessari per viure dignament i que alhora des del proïsme inspirat per Déu mateix, servim des de la proximitat de cor als que necessiten una mà que els ajudi a aixecar-se.
Però l’aprenentatge que estem vivint arrel de la crisi pel Covid-19 ens planta davant la fragilitat a la que tots estem exposats. Sentir-se fràgil i vulnerable requereix aprendre a saber sentir a prop a l’altre, de viure amb la certesa que quan jo caigui algú i potser qui menys m’imagini, m’oferirà la mà amb la mateixa fraternitat i amor que el samarità va oferir la seva al jueu malferit. Treballar per reconèixer la incondicionalitat de l’Amor ens apropa als que ens necessiten i és un exercici necessari, que malgrat no ens allibera de poder ser fràgils en salut o benestar, ens prepara per si un dia som els que ens quedem ferits a la vora del camí.
