Davant de la situació dramàtica que estan vivint en aquests moments milers i milers de persones refugiades a Grècia i Turquia, atrapades entre les dues fronteres, no podem fer altre cosa que manifestar la nostra més profunda tristesa.
Les polítiques migratòries en l’àmbit europeu, han seguit basant-se en termes de seguretat i de control del flux migratori. Deixen en segon pla els aspectes humanitaris i els drets de les persones. El resultat l’estem veient aquests dies en el drama de les persones refugiades a Grècia i a Turquia. Amb l’obertura de les fronteres turques, les forces de seguretat gregues estan repel·lint els intents de les persones refugiades d’entrar al país. Utilitzen la violència i ataquen les embarcacions que intenten arribar a les costes.
Acollir, protegir, promoure i integrar, quatre verbs que el Papa Francesc ens recorda de manera contínua. Ja que son la única via per afrontar el desafiament plantejat per el fenomen de la mobilitat humana. Hem d’oblidat que som una societat d’acollida i solidària. Tenim uns governs sense una determinació per abordar la situació amb aquesta actitud integradora. Aquests factors generen actituds contràries com la Xenofòbia. Veiem com grups amb aquesta ideologia ataquen als pocs refugiats que aconsegueixen arribar a les costes de Lesbos. També als cooperants o membres de les diferents ONG’s que estan intentant oferir ajuda humanitària a les persones refugiades.
Davant de la situació de les persones refugiades a Grècia i Turquia, Càritas Europa ha emès una nota en què reclama amb urgència una reacció humana a la frontera.
Aquest és el text íntegre del comunicat:
Es necessita amb urgència una reacció humana a la frontera greco-turca
En primer lloc, els migrants no s’han de veure com una amenaça a la seguretat; són persones en una situació vulnerable que necessiten la nostra ajuda. En resposta als últims esdeveniments dramàtics a la frontera greco-turca. Càritas Europa crida a la UE a unir-se als principis de dignitat i humanitat per alleujar el patiment dels més vulnerables.
Els terribles i desesperats esdeveniments dels últims dies a la frontera entre Turquia i la UE exigeixen una reacció ràpida i humana per part del Consell de Justícia i Assumptes d’Interior i d’Afers Exteriors de la UE. En conseqüència, Càritas Europa fa una crida a la UE i els seus Estats membres perquè busquin urgentment una solució humana i digna a la dramàtica situació humanitària que ara s’està desenvolupant a la frontera exterior de Grècia. Tant a les illes com al continent, després que Turquia obrís la seva frontera exterior cap als Estats de la Unió.
Les persones que intenten arribar a Europa a la recerca de protecció han de ser tractades amb dignitat i respecte, i mai ser rebudes amb gasos lacrimògens, armes de foc o odi. Europa ha de defensar valors com la humanitat i la solidaritat, que són el nucli de la fundació de la UE.
Maria Nyman, secretària general de Càritas Europa.
Així, centrar-se exclusivament en els controls fronterers es tradueix en la criminalització de les persones en situació de mobilitat i alimenta un pànic irracional. La UE i els seus Estats membres han d’elaborar un pla col·lectiu sòlid per proporcionar ajuda humanitària als milers de persones, incloses famílies, dones i nens, que han fugit de les guerres, la persecució i la fam, i que ara estan atrapats a la frontera exterior de la Unió.
Globalització de la indiferència
No podem acceptar la mort de nens quan intenten aconseguir la seguretat de la UE. No podem mirar passivament quan els nostres guardacostes ataquen i empenyen als migrants a bord d’un bot en situació precària, tractant d’arribar a terra ferma, com ha passat a Grècia aquesta setmana. En paraules del Papa Francesc, hem de tallar la “globalització de la indiferència”. Europa ha d’assumir les seves responsabilitats i valors fundacionals.
A més, Europa ha de mostrar solidaritat cap a Grècia i els sol·licitants d’asil que queden als llimbs legals, especialment a les illes gregues. Els Estats de la UE haurien de reubicar urgentment als sol·licitants d’asil, començant pels més vulnerables, com són els menors no acompanyats. Reiterem aquesta crida al costat d’altres 64 organitzacions europees de la societat civil, el que subratlla encara més la urgència de la situació inhumana.
Especialment rellevant, segons l’ACNUR, és que 40.000 migrants es troben en campaments oficials a les illes gregues, que estan dissenyats per albergar només a 6.000 persones. Milers més viuen en campaments improvisats, sense accés a serveis o atenció mèdica. La frustració augmenta entre la població migrant que queda als marges. Els illencs que se senten abandonats per les autoritats gregues i la resta d’Europa.
Rebuig a la violència
Això ha provocat diverses manifestacions, majors tensions, violència i racisme cap a les persones refugiades a Grècia i Turquia. Una atmosfera cada vegada més tòxica cap a les ONG i els voluntaris que donen suport als migrants també ha provocat diversos atacs.
Per tant, Càritas insta totes les parts a abstenir-se de fer servir la violència contra els migrants i les ONG que els rescaten i donen suport. Condemnem enèrgicament les restriccions aplicades a l’accés a l’asil i les devolucions en calent que s’estan duent a terme a Grècia i a la frontera turca.
Així doncs, reconeguda que la situació actual està relacionada amb la crisi humanitària a Síria i els països veïns. És encara més imperatiu que la UE no miri cap a un altre costat. Més aviat, hauria d’intensificar els seus esforços diplomàtics per negociar la fi de la guerra a Síria i proporcionar suport humanitari a les persones recentment desplaçades a la regió d’Idlib. No oblidem que més de 12 milions de persones han estat desplaçades per la repressió i la violència a Síria des de 2011. Ja és hora que finalment, aquestes persones rebin una mica d’humanitat i pau.
Donat que l’acord de la UE i Turquia està a punt de fer, el 18 de març, el seu “aniversari” , aquests dramàtics esdeveniments confirmen que aquest acord no és, ni va ser, una mesura sostenible per respondre al creixent nombre de persones que necessiten protecció. La UE i els seus Estats membres no poden seguir externalitzant les seves polítiques d’asil i migració a països veïns com Turquia o Líbia. En el seu lloc, haurien de dissenyar polítiques humanes que estiguin arrelades en els valors de la UE, com la solidaritat i el repartiment de responsabilitats. Que compleixin plenament amb els drets fonamentals. Sobretot, cal que aprenguem dels nostres errors al no haver ideat solucions sostenibles per a la mobilitat humana. Hem de reconèixer la necessitat d’implementar polítiques integrals a llarg termini que incideixin en les causes que condueixen a la migració forçada.
