Tothom hem sentit alguna vegada a prop nostre, algú que, davant un moment difícil o molt important a la nostra vida, ens ha fet sentir compresos, acompanyats o simplement escoltats.
Tots hem tingut un àngel, que ens ha donat esperança, ens ha ajudat a somriure i a superar els nostres límits.
I encara que no hi creguis, tots portem un àngel a dintre, perquè ens commovem i sentim el dolor i el sofriment dels altres, aquesta tendresa cap al més fràgil, que ens impulsa a oferir consol.
Càritas mateix esdevé un àngel per a aquelles persones que estan en una situació de major fragilitat, que pateixen les conseqüències d’aquesta societat tan desigual i que veuen com els seus drets i la seva dignitat són vulnerats cada dia. Són àngels amb noms i cognoms, els de tots i cada un dels voluntaris, treballadors, socis, donants, col·laboradors… Però també els de totes les persones que formen les comunitats parroquials que hi ha al darrera dels diversos grups de Càritas a les diferents parròquies, perquè l’opció preferencial pels pobres, no és una opció només de Càritas sinó una opció de tota la comunitat parroquial.
Davant les injustícies i el patiment sofert pels més febles ens veiem interpel·lats com a Església a oferir consol, a assumir el compromís, tant individual com col·lectiu de treballar per un món més just i millor, on ningú quedi descartat i que ens ajudi a fer realitat l’anunci del Regne de Déu.
I aquest compromís d’acompanyar les persones més vulnerables, també el fa seu Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, a través dels diversos serveis i projectes que desenvo lupa des de ja fa molt de temps, però també d’aquells de nova creació que busquen donar resposta a les noves necessitats detectades.
Presentació de les obres de millora i ampliació del Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca del Penedès
I en aquest sentit tot just fa uns dies, es presentaven les obres d’ampliació i de millora del Centre d’Acollida Abraham per a homes sense llar de Vilafranca del Penedès. Unes intervencions que eren necessàries per poder oferir una acollida i un espai més digne per als homes en situació de sense llar que s’adrecen al Centre Abraham. Malgrat parlem d’un dret bàsic, l’accés a un habitatge digne i en condicions, contínua sent gairebé impossible per a moltes famílies i persones soles, que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges que no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat.
Des del centre d’acollida, s’intenta oferir de manera temporal, una veritable llar als homes que estan al carrer i un espai on poder trobar aquesta seguretat i cobrir necessitats tan bàsiques com l’alimentació i l’higiene.
Acompanyar vol dir ser companys de camí, perquè la soledat és una de les principals dificultats de les persones, sobretot quan es fan grans.
Responent a aquesta necessitat, s’han posat en marxa des d’algunes Càritas parroquials, el projecte d’acompanyament a persones grans «Acompanyament amb Cor». Gràcies a les voluntàries i voluntaris de Càritas, un grup de persones grans que viuen soles, poden gaudir acompanyades, d’estones de conversa, oci i distracció.
Aquest servei que ja funcionava a Sant Vicenç dels Horts, ara també ja està en funcionament a Esparreguera i a la Palma de Cervelló, i s’hi està treballant també des de Càritas Interparroquial del Prat de Llobregat.
Aquests són només alguns exemples de com la tasca i el compromís de les persones voluntàries suposen un consol i un alleujament per a tantes persones, que estan en una situació de fragilitat que els provoca patiment.
Aquestes persones, que en nom de la resta de la comunitat desenvolupen aquesta acció des de les Càritas parroquials, són els veritables àngels, amb rostres, noms i cognoms.
El compromís i la dedicació de les persones voluntàries és imprescindible, no només per desenvolupar l’acció de Càritas sinó que creiem profundament, que és una de les principals eines de transformació de la societat.
Són persones mogudes per l’amor cap aquells qui pateixen, persones sensibilitzades i conscients que cal lluitar per construir un món més just i millor.
Però per assolir aquesta transformació col·lectiva o comunitària, cal primer, assolir una transformació a nivell individual i cal començar a promoure-la ja en les edats més primerenques.
Només si ens deixem commoure per la realitat, ens podrem moure com a comunitat.
Francesc Arnaez
Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
