L’informe de Càritas i Esade “Exclusió compartida: viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social” posa de manifest la situació de les persones que es veuen obligades a viure en habitacions de pisos compartits, una realitat que afecta més de 50.000 persones ateses per Càritas a Catalunya durant el 2023.
El nou informe de Càritas Diocesana de Barcelona i l’Observatori de l’Habitatge Digne d’Esade, titulat “Exclusió compartida, viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social”, revela que viure en habitacions ha passat de ser una alternativa transitòria a una solució permanent per a moltes persones. Durant el 2023, més de 50.000 persones ateses per les 10 Càritas amb seu a Catalunya vivien en habitacions.
El director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha fet una crida a les administracions per resoldre les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge. “Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com un bé especulatiu”, ha afirmat.
Participació de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
L’informe s’ha elaborat a partir de 62 entrevistes en profunditat i 4 grups de discussió, amb la participació de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat. Aquest estudi identifica les característiques de l’exclusió residencial i les seves implicacions en el dia a dia de les persones afectades.
Principals conclusions de l’informe
- Inseguretat jurídica: La majoria de les persones que viuen en habitacions no disposen d’un contracte escrit, generant un estat d’angoixa i inestabilitat permanent. Qualsevol desacord amb qui ostenti el títol sobre l’habitatge pot derivar en la pèrdua immediata del lloc on viuen.
- Dificultats per empadronar-se: La manca d’un contracte escrit pot dificultar l’accés a serveis bàsics com l’escolarització dels fills o l’atenció sanitària. Això comporta, per exemple, no poder escolaritzar els fills a l’escola del barri o no tenir accés al CAP.
- Impacte en la salut mental i emocional: La convivència en espais reduïts i la manca d’espai personal poden generar estrès i afectar la qualitat de vida. La impossibilitat de disposar d’un espai propi per relaxar-se, reposar o reflexionar, combinat amb les restriccions en l’ús d’espais compartits, pot generar un estat constant de tensió i estrès.
- Limitacions en l’ús d’espais compartits: Les restriccions establertes en l’ús de la cuina, sala d’estar, lavabo i altres equipaments de la casa com la rentadora o la connexió a internet condicionen negativament el dia a dia de les persones, especialment en els casos de les famílies amb fills.
Impacte en els infants
Els autors de l’informe han volgut alertar dels efectes que l’exclusió residencial genera en els infants. “L’esforç que les famílies amb fills han de fer per aconseguir adaptar-se i viure en una habitació és encara més dur. Viuen en un entorn reduït sense estímuls, sense un espai on poder explorar, aprendre, jugar o dur a terme les tasques de l’escola. L’absència d’aquest espai pot afectar el comportament dels fills i filles, així com el desenvolupament emocional i cognitiu”, han advertit.
Crida a l’acció
Eduard Sala ha demanat un augment del parc de lloguer social i incentius per als propietaris perquè lloguin a preus assequibles. També ha destacat la importància de crear espais comunitaris on les persones puguin teixir xarxes de suport. “Davant del barraquisme vertical que suposa viure en habitacions, cal que administracions i entitats acompanyem a aquestes persones a arrelar-se al barri, a crear vincles amb la comunitat. Els efectes de viure en condicions de no-lloc, en una habitació, en un sofà, sota un sostre que no és una llar són molt nocius, i hem descobert la necessitat de disposar d’espais comuns, on les persones puguin trobar-se, relacionar-se i fer comunitat”, ha conclòs.
